INAUGUREM L'ERMITA DE SANT AMANÇ

TENIM EL PLAER DE CONVIDAR-VOS A D’INAUGURACIÓ DE L'ERMITA DE SANT AMANÇ RECENMENT RESTAURADA

US HI ESPEREM

Ardenya Patrimoni i Natura

SOBRE LES TANQUES EN ESPAIS RÚSTICS

A falta d’una regulació legal superior, algunes normatives municipals regulen, encertadament, el tancament de terrenys rústics. Independentment que creiem que la regulació dels tancaments en aquests espais hauria de ser el màxim de restrictiva possible, volem incidir en un aspecte que en alguns municipis és d’obligat compliment: l’ús de la tela cinegètica per aixecar els tancaments permesos, a fi i efecte de no barrar el pas a la fauna de la zona. Doncs bé, ja fa un cert temps que venim observant en alguns espais pertanyents a municipis en què són obligatòries aquesta mena de tanques (St Feliu i Sta Cristina, per exemple) que aquestes tanques no s’estan col.locant correctament. No sabem si això és per desconeixement o per negligència de les persones que ho porten a terme o si, pel contrari, s’instal.len malament a consciència. Per si algú desconeix aquestes tanques, direm que consisteixen en una tela metàl.lica amb grans obertures que té la particularitat que els forats no són tots de la mateixa mida; la part que suposadament ha de col.locar-se tocant a terra té uns espais entre ferros molt més grans que els de la part superior, i això naturalment és així perquè els animals puguin passar-hi entremig.

Si aquesta mena de tanques es posa al revés, o sigui, col.locant la part de la xarxa més atapeïda a baix, que és el que està succeint, es dificulta el pas de la fauna perquè s’obliga que passi (si és possible) pels forats més petits -això encara empitjora si la tela és col.loca damunt una base o paret de ciment-, de manera que la tanca en qüestió deixa de ser permeable o perd part de les seves propietats.

Creiem que els Ajuntaments haurien de vetllar perquè es respecti la seva normativa, i això només es pot fer comprovant sobre el terreny si aquelles finques a les quals prèviament ha donat permís per tancar-les, ho porten a terme de la manera correcta. Malauradament molts ajuntaments no ho fan.

Serveixin aquestes ratlles per fer un toc d’atenció a qui calgui ja que les normatives si no es fan cumplir serveixen de ben poc.

Sant Feliu de Guíxols, a 12 d’abril del 2010

Benvolguts socis,

Només quatre ratlles per fer-vos saber que, igual que moltes altres entitats ganxones, la nostra Associació Ardenya, Patrimoni i Natura s’ha adherit a la Plataforma Cívica GUÍXOLS DECIDEIX, la qual està organitzant una Consulta Popular sobre la Independència de Catalunya pel proper diumenge 25 d’aquest mes d’abril.

Salutacions,

ARDENYA, Patrimoni i Natura.

Nèstor Sanchiz Guerrero. President.

EL CONSORCI DE L’ARDENYA

EL CONSORCI DE L’ARDENYA, PER FI

Els mitjans de comunicació s’han fet ressó recentment de la signatura de l’Acta de Constitució del Consorci d’Ardenya-Cadiretes, que tingué lloc a Vidreres. A aquest acte, a més dels representants dels set ajuntaments que tenen una part del seu municipi dins el massís de l’Ardenya, hi assistiren el Diputat de Medi Ambient de la Diputació i el Director dels Serveis Territorials de Medi Ambient de la Generalitat. Entre el públic assistent també ens hi trobàvem representants de diverses entitats i altres persones interessades o relacionades amb aquest espai natural. Des que ens vam constituir com a associació, “Ardenya, Patrimoni i Natura”, ha estat reivindicant sempre la necessitat de la creació d’un Consorci que englobés tots els municipis que formen el massís de l’Ardenya, a fi i efecte de protegir i mantenir els valors de tota mena que l’espai posseeix. Ha estat un llarg camí, ja que les converses entre els diferents ajuntaments s’han vist aturades repetides vegades, per un o altre motiu, aquests darrers anys; finalment, però, s’ha arribat a bon port i el Consorci de l’Ardenya ja és una realitat. Des d’ací volem manifestar el nostre suport al Consorci i felicitar a totes aquelles persones dels diferents municipis que l’han fet possible. Tant de bo, però, no quedi només en una declaració de bones intencions, això solament és el primer pas, cal destinar-hi recursos i engegar accions efectives encaminades a protegir i recuperar els valors d’aquest meravellós indret, que no són pocs.

Ardenya, Patrimoni i Natura.

El tancament de Can Dalmau i la insuficient protecció del paratge de Solius

Si avui en dia hom vol seguir pel camí, fins ara públic, que mena fins a la masia de Can Dalmau de Solius (Sta. Cristina d’Aro) i la bonica presa que hi ha a la Riera de Solius situada al costat de la casa, es trobarà amb una tanca que envolta la finca i amb un guàrdia de seguretat que barra el pas a qui pretén entrar a la propietat. S’han tancat, doncs, diverses hectàrees de terreny forestal, inclòs un tram de la Riera de Solius, que travessa la finca i que a partir d‘ara únicament tindrà un ús privatiu. Tot això, és clar, dins la legalitat que atorga una normativa municipal sobre tancaments de finques forestals a Sta. Cristina d’Aro que no els limita en absolut, i que, pel que sembla, a l’Ajuntament no interessa gaire canviar. És més, el propietari d’aquesta finca (un senyor de molt renom, tot s’ha de dir), s’ha trobat amb totes les facilitats del món per part del Consistori per tancar i desviar el tram de camí públic que creuava la seva finca, que ha estat desafectat del catàleg de camins públics municipal (ens preguntem de què serveix tenir aquest catàleg aprovat si, pel que es veu, quan interessa es modifica el traçat a conveniència..).
L’única regulació que el municipi de Sta. Cristina estableix per aquesta mena de tancaments forestals és que han de ser cinegètics (permetre el pas de la fauna); i si bé s’ha de dir que actualment i després de les queixes de l’associació, si que s’han adoptat mesures per tal que ho sigui, en un primer moment, i segons la resposta escrita que l’Ajuntament ens va trametre, semblava que ni aquesta normativa es pensava fer complir.
Sincerament, creiem que aquests grans tancaments de terreny forestal, més propis d’una altra època, ja haurien d’haver passat a la història, però a Sta. Cristina i a altres municipis continuen autoritzant-se de forma habitual sense que, segons sembla, a ningú li importi massa que poc a poc es vagin tancant boscos i camins. Convé recordar que a la nostra zona, gairebé el 100% del terreny rural i forestal és privat, amb la qual cosa, si als tancaments no se’ls imposa limitacions, hipotèticament es podria arribar a tancar tot l’espai rural.
Cal dir, a més, que la desviació del camí de Can Dalmau ( que no es pot tallar ja que és una via de trànsit rodat), ha suposat la tala de diversos pins i altres arbres centenaris de la riera de Solius, en un dels indrets més bells d’aquest paratge, mutilat ara per la tala d’arbres, la construcció d’un pont i l’aixecament d’una tanca.
I tot això ens porta a recordar que fa uns anys, tot i que ara sembla que ningú se'n recorda, es va parlar de la necessitat d’aprovar un pla especial per aquest paratge de Solius, per tal de regular-ne el seu desenvolupament i garantir-ne els seus valors. De fet, sembla ser que ja hi havia quelcom elaborat. Què ha passat, doncs, amb aquest document? El cert és que a dia d’avui continua (premeditadament?) desat en algun calaix del consistori cristinenc. Mentrestant, sobre aquest indret continuen planejant diverses amenaces, algunes que sortosament s’han tirat enrera, com la desafortunada zona industrial, i d’altres que malauradament ja s’han dut o es duran a terme.
Llarga vida a Solius...si té sort.

La Vall de les Comes o el museu de les obres aturades?

El paratge de la Vall de les Comes o de Mascanada, és segurament el paisatge no costaner més bell que encara conserva la ciutat. Lamentablement, darrerament hem estat espectadors de com durant aquests darrers anys s’han anat produint diverses agressions urbanístiques en aquest bonic indret: moviments de terres sense llicència, construccions i ampliacions il.legals d’habitatges, obertura de noves pistes... I no és cap cas especial, perquè si donem un tomb pels environs del municipi, veurem que altres indrets han patit alteracions generalment pitjors (és per avergonyir-se veure la degradació que el Consorci ha deixat assolir a la Vall de Cubells). Totes aquestes actuacions s’han dut a terme sense els permisos corresponents, i la majoria, segons la legislació vigent, no són legalitzables. L’actuació de l’Ajuntament en aquests casos, ha estat, com a mínim, irregular. Es paralitzen les obres (la majoria de casos després de que hi hagi hagut una queixa formal), i dóna la impressió que es pensa que aquí ja s’ha acabat la feina. Les obres, així, es queden, i les restauracions de la realitat alterada brillen per la seva absència, restant les obres fetes o a mig fer així, durant anys. És això el màxim que es pot esperar de la disciplina urbanística municipal? És això l’exemple a transmetre? Nosaltres creiem que no. No demanem res més que es faci complir amb la legislació vigent i que per tant, les obres que no es poden legalitzar es facin enderrocar i es faci restaurar l’entorn. No pretenem convertir l’entorn de St.Feliu en un museu, i valorem que el paisatge estigui viu, però sí desitgem salvaguardar-lo de la degradació i regular-ne els seus usos segons la legislació aprovada. I per això mateix demanem que d’una vegada per totes algú es prengui seriosament la disciplina urbanística en el sòl no urbanitzable, que per alguna cosa apareix regulada en el POUM, fins a les seves darreres conseqüències, i no solament per sortir del pas. Altrament, de mica en mica, aquests espais aniran perdent valor fins que potser d’aquí uns anys, algú escriurà: “ degut al poc valor paisatgístic que presenta , és apte per urbanitzar-se”.

PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'EMPORDÀ

Ardenya Patrimoni i Natura,ha presentat al•legacions a la aprovació inicial del Pla Director Territorial de l’Empordà,per consultar-les poseu-vos amb contacta amb joanreyne@terra.es i us seran enviades per correu electrònic i si no en disposeu podeu trobar-nos cada primer divendres de mes al local de l’associació a partir de les 22h.

EL CARRER MONTJOI

EL CARRER MONTJOI
Aquest camí està documentat al municipi des mitjans del segle XVIII, quan ja apareixia en plànols dels monjos benedictins.

Ardenya Patrimoni i Natura reclama, que l’ajuntament retorni al carrer Montjoi el seu ús públic, al igual que va passar amb el carrer de l'horitzó, quant es va intentar privatitzar,instal·lant una balla ,la qual va ser retirada desprès de les varies denuncies realitzades per l’associació.
SEGUIM VETLLANT PER EL PATIMONI DE LA CIUTAT

EL PATI DE L’ESCOLA GAZIEL

Ardenya Patrimoni i Natura esta totalment encontre de qualsevol modificació i pèrdua d’espai del pati de l’escola Gaziel








L’ESPAI TINTAT AMB VERMELL ES EL QUE ES PERT INCOMPRENSIBLEMENT (INCREIBLE)

MAS TAPIOLES

CAMI MAS TAPIOLESDesprés de la denúncia presentada a l'Ajuntament de Llagostera,per part de l'associació Ardenya Patrimoni i Natura,sobre el fet de la construcció d'un mur al costat del marge esquerra de la carretera C.65 ( Pk 6'233 ), en el qual i apareixen unes plaques de camí privat,essent aquest públic, a part de ésser un tros del GR-92, la junta de govern local de Llagostera amb data 22-3-2005,va declarar il·legals diversos elements del mur, construït per part de l'empresa Comercial Saura.S.A.,per el que va ser ordenada la restitució física de l'espai. Posteriorment l’empresa Comercial Saura.S.A. va interposar recurs contra la resolució de la Junta de Govern Local,però aquest a estat desestimat,i en la sessió tinguda el dia 25-4-2006,amb prèvia deliberació i per unanimitat,va requerir novament i per darrera vegada a l’empresa Comercial Saura.S.A. que en el termini d’un més a contar de la notificació d’aquest acord dones compliment a l’orde de restitució que va ser aprovada per primera vegada amb data de 22-3-2006 per part de la Junta de Govern Local del Ajuntament de Llagostera.L’associació Ardenya Patrimoni i Natura celebra gratament que es faci justícia en contra de les irregularitats i fins i tot apropiacions de patrimoni públic per part de privats. Seguirem lluitant per la salvaguarda del nostre patrimoni.