dijous, d’octubre 04, 2007

El tancament de Can Dalmau i la insuficient protecció del paratge de Solius


Si avui en dia hom vol seguir pel camí, fins ara públic, que mena fins a la masia de Can Dalmau de Solius (Sta. Cristina d’Aro) i la bonica presa que hi ha a la Riera de Solius situada al costat de la casa, es trobarà amb una tanca que envolta la finca i amb un guàrdia de seguretat que barra el pas a qui pretén entrar a la propietat. S’han tancat, doncs, diverses hectàrees de terreny forestal, inclòs un tram de la Riera de Solius, que travessa la finca i que a partir d‘ara únicament tindrà un ús privatiu. Tot això, és clar, dins la legalitat que atorga una normativa municipal sobre tancaments de finques forestals a Sta. Cristina d’Aro que no els limita en absolut, i que, pel que sembla, a l’Ajuntament no interessa gaire canviar. És més, el propietari d’aquesta finca (un senyor de molt renom, tot s’ha de dir), s’ha trobat amb totes les facilitats del món per part del Consistori per tancar i desviar el tram de camí públic que creuava la seva finca, que ha estat desafectat del catàleg de camins públics municipal (ens preguntem de què serveix tenir aquest catàleg aprovat si, pel que es veu, quan interessa es modifica el traçat a conveniència..).
L’única regulació que el municipi de Sta. Cristina estableix per aquesta mena de tancaments forestals és que han de ser cinegètics (permetre el pas de la fauna); i si bé s’ha de dir que actualment i després de les queixes de l’associació, si que s’han adoptat mesures per tal que ho sigui, en un primer moment, i segons la resposta escrita que l’Ajuntament ens va trametre, semblava que ni aquesta normativa es pensava fer complir.
Sincerament, creiem que aquests grans tancaments de terreny forestal, més propis d’una altra època, ja haurien d’haver passat a la història, però a Sta. Cristina i a altres municipis continuen autoritzant-se de forma habitual sense que, segons sembla, a ningú li importi massa que poc a poc es vagin tancant boscos i camins. Convé recordar que a la nostra zona, gairebé el 100% del terreny rural i forestal és privat, amb la qual cosa, si als tancaments no se’ls imposa limitacions, hipotèticament es podria arribar a tancar tot l’espai rural.
Cal dir, a més, que la desviació del camí de Can Dalmau ( que no es pot tallar ja que és una via de trànsit rodat), ha suposat la tala de diversos pins i altres arbres centenaris de la riera de Solius, en un dels indrets més bells d’aquest paratge, mutilat ara per la tala d’arbres, la construcció d’un pont i l’aixecament d’una tanca.
I tot això ens porta a recordar que fa uns anys, tot i que ara sembla que ningú se'n recorda, es va parlar de la necessitat d’aprovar un pla especial per aquest paratge de Solius, per tal de regular-ne el seu desenvolupament i garantir-ne els seus valors. De fet, sembla ser que ja hi havia quelcom elaborat. Què ha passat, doncs, amb aquest document? El cert és que a dia d’avui continua (premeditadament?) desat en algun calaix del consistori cristinenc. Mentrestant, sobre aquest indret continuen planejant diverses amenaces, algunes que sortosament s’han tirat enrera, com la desafortunada zona industrial, i d’altres que malauradament ja s’han dut o es duran a terme.
Llarga vida a Solius...si té sort.